• Irureta ofereix les claus per guanyar a Old Trafford set anys després de fer-ho amb el Depor
JAVIER IRURETA
L'octubre del 2001, dirigint el Deportivo, vaig tenir la sort de vèncer el Manchester a Old Trafford. Des d'aleshores, l'equip anglès ha jugat 37 partits europeus al seu feu i només ha tornat a caure una vegada, contra el Milan, el 2005. El Barcelona ens pot emular, però haurà de saber patir per aconseguir-ho.
L'octubre del 2001, dirigint el Deportivo, vaig tenir la sort de vèncer el Manchester a Old Trafford. Des d'aleshores, l'equip anglès ha jugat 37 partits europeus al seu feu i només ha tornat a caure una vegada, contra el Milan, el 2005. El Barcelona ens pot emular, però haurà de saber patir per aconseguir-ho.
1. El públic els insufla un esperit especialPer començar, a Old Trafford no surts al camp pel centre del terreny de joc com es fa en gairebé tots els estadis. Hi apareixes des d'un córner i la perspectiva que et dóna de l'ambient és insòlita. En aquests 50 metres que has de caminar fins al cercle central --i nosaltres fins a la banqueta--, ja comences a sentir la pressió. Fins i tot abans que la pilota es posi a rodar. Jugar a Old Trafford és complicadíssim. ¿Per què? Perquè la gent porta en safata els seus jugadors. A més a més, insufla a l'equip un esperit molt especial, però alhora respecten el rival. Jugar-hi és una experiència fantàstica perquè es respira una atmosfera diferent.
2. Ordre en defensa, velocitat en atacEl partit serà una experiència excitant. Un laboratori d'idees. És clar que el Manchester anirà endavant des de l'inici. Tots tenim la imatge del que vam veure la setmana passada al Camp Nou. Llavors van sortir a contemporitzar, buscant l'empat o, si més no, a no encaixar gols. Però demà no els valdrà el 0-0. Aniran a buscar el gol des del primer minut. Aquest sí que és el seu estil de veritat. ¿Com es combat? És vital no ensorrar-se els primers minuts i armar-se a partir de l'ordre i la tranquil.litat. El Barça té prou qualitat per tocar i desactivar el Manchester, però ha de tenir la rapidesa precisa per buscar l'esquena de la defensa. Nosaltres, quan hi vam guanyar, ho vam fer diverses vegades amb Tristán. Tinc la impressió que el Manchester agafarà la iniciativa i encara que el Barça arribi a controlar el partit haurà d'estar molt atent a les incorporacions de la segona línia. Scholes, un dels pocs amb Giggs, Neville i Brown que encara queden de l'equip que va perdre amb nosaltres, té una arribada molt difícil de parar.
3. Hi ha partits que no es guanyen només amb la tàctica. El cor és molt més important. I, per descomptat, les dinàmiques que arrosseguen els dos equips abans de trobar-se a la gespa. Per mi, té una certa importància la dinàmica, però no resulta decisiva. I més en aquesta mena de partits. És veritat que la del United és guanyadora --tot i la recent derrota amb el Chelsea--, si la comparem amb la del Barça, més dubitativa i desconcertant, com vam veure dissabte a Riazor. És difícil arreglar tota la temporada en un sol partit, però en el futbol ets tan bo com ho ha estat la teva última actuació i si el Barcelona arriba a la final s'oblidaran moltes coses. De totes maneres, encara que fos així, segurament farien bé de replantejar-se alguns aspectes de l'equip que no han funcionat els últims temps.
0 comentarios:
Publicar un comentario